dijous, 26 de juny del 2008

inert






Perdut, estàs perdut, lluny de la porta de sortida de la teva miserable vida. La llum atreu el desig d' escapolir-te d'allò que malauradament ja t'ha matat, ets viu dins un cos inert, sense cura. Vols fugir i viure però has de continuar inert fins el dia de la teva mort. Ets un feliç desgraciat.


Llavors, ho veus clar, juntes les peces, pots caminar cap a la sortida, però ja és tard, ningú t'espera a l'altra costat de la porta.

Ahir vaig pensar amb tu, avui no vull pensar amb ningú, demà ningú pensarà que l'illot de la vida els ha enclaustrat, en una pregaria d'enveja i des-respecte autòmats, degut al "no" raonament. Jo vull i vull més, Jo tinc i tinc més, Jo soc i soc més---- Oh , estic ple de buidor i buit
hom qual perdut en immensitat fosca, busca rampells de llum, si més no, la turmenta està al caure.