divendres, 18 de juliol del 2008


Soroll, la caputxa no l'aliena, llegir alguns ciberescriptors és pitjor que fingir un orgasme.


T'has cobert de glòria


dijous, 17 de juliol del 2008

miserable

D’una extrema pobresa. Que mereix el menyspreu, la indignació, per la seva abjecció, per la seva vilesa.

T'has cobert de glòria, xaval!

dilluns, 14 de juliol del 2008


Enveja, hi ha qui diu alguna cosa per fer-te deprimir i desistir, però, no facis cas, ells estan perduts i envegen el que tu ets o fas

dimecres, 9 de juliol del 2008


un alè, una droga, un plaer neuronal, una imatge quotidiana diàfan al fum qual paraules hipòcrites vers la societat del bé.

elimino els esperits malignes.

el dimoni ha marxat

dimarts, 8 de juliol del 2008

junts


lligats per tota la vida, un risc?, una bogeria?, una mort anunciada?, fins que la mort ens separi, o fins que es trenqui la corda?

divendres, 4 de juliol del 2008

cansada

cansada de la gent, del poble, dels sexes, dels filòsofs, dels polítics, necessito un orgasme de vertigen

dilluns, 30 de juny del 2008

temptació


dona'm alguna cosa de valor i trairé a qui sigui, dona'm alguna cosa de valor i esdevindré esclau dels teus fets i desitjos, dona'm alguna cosa de valor i hauràs enfonsat la meva anima en la pobresa.

Sols tinc una alternativa, "eliminar-te"

solitud


la solitud m'espanta, tinc necessitat de solitud, una solitud alimentada per la idiotesa de les persones que t'envolten.

hi ha molt idiota que no està sol

divendres, 27 de juny del 2008

mirada


mirada perduda, innocència per perdre, la lluita, encara ha de començar, i la teva cara ja mostra les cicatrius de la vida que encara has de viure. No esperis res de la societat actual.

ets l'hereu desnonat

plaer


La pluja m´ha despertat, tot era moll. El mullat llisca, s'escorre i ix, neteja i purifica el plaer d'estar viva

dijous, 26 de juny del 2008

inert






Perdut, estàs perdut, lluny de la porta de sortida de la teva miserable vida. La llum atreu el desig d' escapolir-te d'allò que malauradament ja t'ha matat, ets viu dins un cos inert, sense cura. Vols fugir i viure però has de continuar inert fins el dia de la teva mort. Ets un feliç desgraciat.


Llavors, ho veus clar, juntes les peces, pots caminar cap a la sortida, però ja és tard, ningú t'espera a l'altra costat de la porta.

Ahir vaig pensar amb tu, avui no vull pensar amb ningú, demà ningú pensarà que l'illot de la vida els ha enclaustrat, en una pregaria d'enveja i des-respecte autòmats, degut al "no" raonament. Jo vull i vull més, Jo tinc i tinc més, Jo soc i soc més---- Oh , estic ple de buidor i buit
hom qual perdut en immensitat fosca, busca rampells de llum, si més no, la turmenta està al caure.

dimecres, 25 de juny del 2008

miserables


quan arriba la foscor penso, i penso, però mai o quasi mai trec claredat dins la foscor. Vallromanes és fosca, fosca d'animes perdudes dins el menyspreu